Casa Sans – Hotel Diana

Un hotel amb història

Una passejada pels nostres orígens

La casa en la qual s’assenta l’Hotel Diana, és una casa coneguda com a Casa Sans o Casa Falguera. Hi ha qui l’anomena així pel nom del propietari original, Joan Sans, o del seu arquitecte, Antoni de Falguera i Sivilla, arquitecte modernista que havia estat deixeble de Puig i Cadafalch i que havia aixecat edificis emblemàtic de Barcelona com és la “Casa de la Lactància “(1908-1913). També havia dissenyat les vidrieres i el forjat del conegut “Mercat de la Boqueria” de la Rambla, entre d’altres monuments de la ciutat comtal.

Falguera estiuejava a Tossa i va rebre l’encàrrec d’un burgès del poble, Joan Sans, que havia fet fortuna, segons diuen, a Colòmbia, amb el comerç del suro. Sans volia una residència al passeig marítim, al nou “Eixample” de la població. La casa va ser construïda el 1906, a peu de mar i sobre una antiga casa de pescadors que estava en ruïnes. No s’ha trobat cap document de la casa, només un que data del 1986 quan la casa es va declarar edifici singular de Tossa de Mar.

De casa particular a Hotel

La casa va canviar de propietaris en 1930, quan després de la Primera Guerra Mundial, els negocis de la família Sans no van tenir èxit. És en aquest moment quan Fernando Vilallonga i Balam compra la casa. Vilallonga fa algunes reformes a la casa com l’escala de marbre de Carrara del vestíbul de la planta baixa o la bella escultura de bronze de l’artista Frederic Marés que representa la deessa grega Diana.

Vilallonga es va quedar solter i va deixar la casa a Mercedes Gotarra Blanqué, filla de la seva neboda, Rosa Blanqué. La casa no ha tornat a canviar de propietaris i es va convertir en l’Hotel Diana el 1958.

Per fora

L’edifici té una façana marítima singular, amb gàrgoles modernistes que representen les quatre estacions, mosaics de ceràmica vidriada i forja molt similar a la que es troba a la Casa Vicens de Barcelona. Les gàrgoles són obra de l’escultor Alfons Juyol, però va ser el mateix Falguera qui les va dissenyar.

Al pati interior de la casa, trobem un pou amb combinació de forja i trencadís amb elements vegetals i animals i la font de marbre amb la figura de dos peixos entrellaçats. També es poden observar dues gegantines palmeres que doten de singularitat a la casa. Aquestes palmeres són de l’espècie Yatay.

Per dins

A l’interior encara es conserva gran part del repertori decoratiu que va dissenyar Antoni de Falguera. La planta baixa es destaquen tres estances: la sala Iris, el saló Diana i la sala de la xemeneia. A la primera, el saló Iris, destaca el color vermell de les seves parets, dos busts originals de l’època, així com el majestuós llum d’aranya que penja del sostre. Aquest era el saló principal de la casa. D’altra banda, del Saló Diana destaca el sòl hidràulic decorat amb cignes i motius vegetals. Aquestes rajoles són les mateixes que hi ha al Cercle del Liceu de Barcelona. També es destaquen les vidrieres policromades, la ceràmica, els esgrafiats sobre les portes, les obertures, els colors i les formes inspirades en la natura. Un univers modernista. Al centre d’aquest saló es troba Diana, l’escultura de bronze de Frederic Marès en honor a la deessa grega. Finalment, a la sala de la xemeneia es destaca la combinació de ceràmica, pedra i forja, i els bustos esculpits de la senyora Sans, filla del primer propietari Joan Sans, i el seu marit Francesc Rissech.

Actualitat

Actualment, l’Hotel Diana és un hotel boutique d’estil modernista, un establiment amb encant que segueix conservant l’estil arquitectònic i gran part de la decoració interior de l’antiga casa. L’hotel està en constant evolució i cada any es proposen nous canvis i reformes per convertir l’estada dels hostes en una experiència inoblidable. Les habitacions van ser renovades el 2016 i es caracteritzen per ser totes diferents. Cada habitació gaudeix de detalls especials que la fan única.