Languages

Què visitar|Tossa de Mar
Reservar ara
Contact
Telèfons
Ubicació
X
BOOKING NOW DELFIN BOOKING NOW DIANA
X
X

Telèfons

Hotel Delfín ****:(+34) 972 34 02 50

Hotel Diana ***:(+34) 972 34 18 86

Què visitar

You are here

La Vila Vella

Declarat monument històric-artístic nacional l'any 1931, el recinte emmurallat de la Vila Vella, és l'emblema del municipi. Actualment és l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Encara que va ser construïda a inicis del s. XIII, al llarg dels segles ha estat objecte de diverses restauracions, sent la més important realitzada a finals del segle XIV, quan se li ha proporcionat el seu aspecte actual. Es conserva gairebé la totalitat del perímetre original amb murs almenados. El llenç del mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacanes. Les torres més conegudes són la torre d'en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l'entrada del pati d'armes, que deu el seu nom al fet que era l'únic lloc on es va situar un rellotge públic; i la torre d'és Codolar, també coneguda com la torre de l'Homenatge, que presideix la platja d'és Codolar.

L'interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets pavimentats amb còdols. Encara es pot gaudir de l'encant de molts dels seus finestrals gòtics, bellament historiats. Cal destacar el magnífic portal ovalat que dóna accés a la Vila Vella a través del pati d'armes.

De l'interior de la Vila Vella, cal esmentar especialment l'antiga església de Sant Vicent. Aquesta església d'estil gòtic tardà es va construir en el s. XV sobre una església romànica anterior, descoberta recentment i datada al s. XII. Orientada nord-sud i situada en una posició privilegiada, sobre un penya-segat de cinquanta metres, el seu aspecte original havia de resultar segurament imponent. Actualment, solament l'absis i la sagristia conserven la coberta.

Museu Municipal de Tossa de Mar

Situat a l'antiga casa del batlle de sac o governador, va ser inaugurat el dia 1 de setembre de 1935, convertint-se en el primer museu d'art contemporani de l'Estat Español. Tossa havia estat un reclam artístic des de molt abans: a la fi del s. XIX la bellesa del seu paisatge ja havia estat motiu d'inspiració per a moltes obres. Però va ser al s. XX, durant els cinc primers anys de la dècada dels trenta, quan Tossa es va convertir en un veritable pol d'atracció d'artistes de totes les disciplines i procedències, transformant-se en un important nucli d'avantguarda. Sense oblidar a artistes del país com Rafael Benet o Pere Créixams, que ja residien a Tossa, artistes de la talla de Marc Chagall, André Masson, Georges Bataille, etc. es van instal·lar i van treballar en la població, alguns d'ells fins que va esclatar la Guerra Civil, moment en què aquest període tan fructífer va quedar interromput. No obstant això, l'any 1935, abans que s'iniciés aquesta desgraciada època de la nostra història, un grup d'intel·lectuals sensibles a l'art van decidir fundar el Museu Municipal, amb la intenció que quedés constància del que s'estava creant en aquests moments, així com també del llegat arqueològic procedent del jaciment de els Ametllers. Actualment, el museu custodia una bona part de les peces arqueològiques de la vila de els Ametllers i una important col·lecció d'art.

Església de Sant Vicenç

D'estil neoclàssic, l'església parroquial de Sant Vicenç es va començar a construir l'any 1755 i es va acabar en el 1776. En el s. XVIII, l'antiga església de Sant Vicent (inicis del s. XV), situada a l'interior de la Vila Vella, s'havia quedat petita per albergar als feligresos.

A més, en el s. XVI la població de Tossa s'havia expandit fora del recinte emmurallat i la llunyania de l'església resultava incòmoda. El 12 de novembre de 1750 es va obtenir la llicència del Consell Real per construir un nou temple. Encara tractant-se d'un edifici senzill, cal destacar el volum de la seva nau central. Decorada originalment amb altars i imatges d'estil barroc popular, molts d'ells procedents del taller local de Cas Fuster, cal lamentar la desaparició d'aquest valuós patrimoni durant la Guerra Civil. Molts d'aquests elements decoratius, perduts irremissiblement, procedien de l'antiga església, com en el cas de l'escultura yaciente de la Verge de l'Antiga, de factura clarament gòtica i d'una singular bellesa.

La pintura del seu interior ha estat recentment restaurada i l'església ha recuperat part de la seva bellesa i lluminositat.

La Vila Romana dels Atmetllers de Tossa

Descoberta l'any 1914 pel Dr. Ignasi Melé, la vila romana dels Ametllers (s. I a. de C. - s. VI d. de C.), és una de les viles més importants de l'antiga província de Tarraco. Dedicada especialment al cultiu de la vinya i a l'exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d'explotació agrícola en l'àmbit Mediterrani romà. Des del punt de vista arquitectònic consta de dues àrees ben diferenciades: la pars urbana i la pars fructuaria. La seva situació en el vessant oriental del pujol de Ca Magí, de cara al mar i dominant clarament la badia, va condicionar la distribució de l'edifici.

La pars urbana o zona noble del conjunt, situada en el nivell superior, constata la magnitud d'aquesta vila, especialment durant el s.ii d. de C. Elements com el magnífic conjunt termal, els mosaics, els estucs, l‘extrany menjador d'hivern, el ninfeo (font), o la piscina amb el seu imponent conjunt escultòric de marbre de Carrara, que es conserva en el Museu Municipal, posen de manifest l'excepcionalitat d'aquesta construcció.

La pars fructuaria, situada en el nivell inferior, era la zona industrial. Allí es trobaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles, on s'elaboraven el vi, l'oli, les salazones i on també es guardaven els cereals. Els estils d'os i d'ivori, les ceràmiques, les monedes o les fíbulas que es troben exposats en el Museu Municipal, són un testimoniatge fidedigne de la vida quotidiana d'aquest lloc.

Aquest tipus de viles combinaven a la perfecció l'explotació del territori, que en el cas de la vila dels Ametllers abastava bona part de l'actual municipi de Tossa, amb el luxe i les comoditats dels seus propietaris. La majoria de les estructures que es conserven en l'actualitat són d'època augustal (finals del s. I a. de C. - inicis del s. I d. de C.).

Casa Sans – Hotel Diana

Aquest és un edifici singular a causa del seu eclecticisme estètic. Va ser construït l'any 1906 per encàrrec del seu propietari Joan Sans. L'arquitecte va ser Antoni de Falguera, que havia estat deixeble de Puig Cadafalch. L'edifici té una façana marítima singular, amb gàrgoles modernistes que representen les quatre estacions, mosaics de ceràmica vidriada i forja molt similar a la qual es troba a la Casa Viçens de Barcelona. Aquesta façana estava originalment decorada amb pintures de temàtica vegetal i amb dues figures femenines que no s'han conservat. A l'interior encara es conserva gran part del repertori decoratiu que va dissenyar Antoni de Falguera. Els magnífics vitralls amb elements vegetals, juntament amb l'espectacular xemeneia, són d'estil absolutament modernista. L'any 1930, la Casa Sans va passar a ser propietat de la família Vilallonga. Pertanyen a aquesta època l'escala de marbre i la font amb l'escultura de Diana caçadora, atribuïda a Frederic Marés.

Actualment, la Casa Sans s'ha convertit a l'Hotel Diana. No és necessari allotjar-se a l'Hotel per gaudir de la bellesa arquitectònica de la Casa Sans, l'Hotel Diana disposa d'una terrassa enfront del mar des de la qual gaudir de l'exterior del singular edifici. L'Hotel Diana segueix conservant l'estil arquitectònic i gran part de la decoració interior de l'antiga Casa Sans. L'arquitectura i l'emplaçament de l'Hotel Diana fan d'una estada una experiència inoblidable.

Seguim en contacte!

Hotel Delfín****S

Hotel Diana***

SEGUEIX-NOS

Nuestros Hoteles